Un nombre ingent de cultures arreu del planeta gaudeixen de la música. I utilitzen la música per a propòsits diversos. Una bona pregunta seria si persones d’una cultura donada podrien endevinar el propòsit d’una cançó d’una cultura diferent de la seva només escoltant un fragment.
I la resposta sembla ser que sí, segons un estudi publicat a la revista Current Biology dirigit per Samuel Mehr i Manvir Singh.
L’equip de Mehr i Singh va reclutar a 750 usuaris d’internet (un terç dels EEUU, un terç de l’Índia i la resta distribuïts en 58 països diferents). Als voluntaris se’ls va donar a escoltar extractes de 14 segons de cançons de 86 societats de caçadors-recol·lectors, pastors i agricultors.
Cada voluntari havia de respondre quina creia que era la possibilitat que la cançó pertanyés a un tipus de cançó d’entre diversos tipus proposat pels investigadors, com per exemple danses o cançons de bressol. Si vols fer la prova, la ressenya de l’estudi al blog Goats and soda, de npr, ens ofereix quatre breus fragments d’exemple per tal que esbrinis si els talls pertanyen a cançons de bressol o a cançons de ball (les respostes a quin grup pertany cada extracte les pots trobar al final de la ressenya de Goats and soda):
Els investigadors van trobar que els voluntaris van encertar la majoria de vegades a quin grup pertanyia la cançó, i que ho van fer de manera molt consistent entre els diferents països de la mostra de voluntaris. I tot això, recordem, sense que els voluntaris tinguessin cap tipus de coneixement sobre les cultures a les quals pertanyien les cançons, unes cultures que poden arribar a ser força diverses entre si.
La troballa té una implicació general que va més enllà del cas particular de la música. I és que potser la psicologia humana és la base comuna que ens permet transcendir les diferències entre cultures pel que fa al gust estètic.
La ressenya a Quo recull un parell d’afirmacions de Mehr i Singh en aquest sentit:
A pesar de la asombrosa diversidad de música de innumerables culturas, nuestra naturaleza humana puede ser la base de las estructuras musicales que trascienden las diferencias culturales, afirma Mehr.
I continua:
Nuestro estudio – concluye Singh – demuestra que nuestra psicología compartida produce patrones fundamentales en la canción, que trascienden nuestras profundas diferencias culturales. Esto sugiere que nuestras respuestas emocionales y conductuales a los estímulos estéticos son notablemente similares en poblaciones ampliamente divergentes.
Tal com recull Ed Yong a la seva completa ressenya sobre l’estudi a The Atlantic, alguns antropòlegs han utilitzat aquestes afirmacions sobre la importància de la natura humana per a acusar a Mehr i a Singh de “colonialisme cultural”, o d’ignorar les particulars condicions que a cada cultura pot fer que es donin usos diversos a una mateixa cançó, tot reduint així la natura del fenomen musical.
Yong escriu sobre aquestes acusacions un paràgraf que val la pena recollir aquí (traduït de l’original anglès):
Mehr nega les acusacions d’imperialisme. “Hauria estat estrany si haguérem triat cançons de l’Àfrica Central i les haguéssim reproduït amb violins”, diu. “Però només hem agafat cançons i les hem fet escoltar a persones arreu del món preguntant-los què hi senten.” Mehr no està privilegiant la perspectiva occidental sobre aquestes cançons. De fet, està argumentant que aquesta perspectiva no importa. Segons els seus resultats, persones d’arreu del món, tot i les seves diferències culturals, escolten en aquestes cançons quelcom que és similar al propòsit que tenien els intèrprets originals.
A Biblioteques de Barcelona trobareu dues obres que, en cert sentit, són un reflex de les dues posicions enfrontades entorn de l’estudi de Mehr i Sign: la voluntat d’estudiar la música com a una expressió pròpia de cada cultura, i la idea que la música es pot reduir a determinats trets que deriven de la psicologia comuna de l’ésser humà.
Pel que fa a la primera postura, podeu llegir el llibre Fins a quin punt l’home és músic?, de l’etnomusicòleg i antropòleg John Blacking.
El llibre, un clàssic en la seva àrea d’investigació, és una crítica a les interpretacions etnocèntriques de la música, que consideren que la música occidental és més avançada o refinada que la música que es practica a les comunitats tradicionals. A més Blacking examina alguns fets relacionats amb la pràctica musical, com la divisió entre músics professionals i no-músics, que fan que pensar.
Pel que fa a la segona postura, podeu llegir Los neandertales cantaban rap de l’arqueòleg Steven Mithen.
L’obra de Mithen és una investigació entorn de com podria haver estat l’evolució del fet musical al llarg del llinatge humà. Donat el tema l’obra té un cert caràcter especulatiu, però Mithen aporta arguments de camps com l’antropologia, la neurologia i l’arqueologia que en si mateixos són una font de coneixements i de descoberta.
The post És la música un llenguatge universal? appeared first on BIBARNABLOC.cat - El bloc de Biblioteques de Barcelona.