Shultz, Kenneth S.
Jubilación: la psicología de reinventarse
Londres: Penguin Random House, 2016
La jubilació és una etapa nova. Un dels aspectes que es remarquen en aquest llibre és que cal estar-hi preparats. La preparació comporta una reflexió que conté elements econòmics, psicològics, d’oci i de sociabilitat. Quan un arriba a aquesta etapa es pregunta per la seva història d’encerts i desencerts. Uns són mesurables, com les qualificacions acadèmiques o la riquesa material que hem aconseguit al llarg dels anys, i altres no ho són, com el que hem après al llarg de la vida, la intensitat de l’estima en la nostra vida privada o les habilitats que hem adquirit.
Afrontar la jubilació és asseure’s amb calma i oberts al canvi. A vegades som massa optimistes pensant que les relacions professionals que hem fet seran perdurables, però la realitat és que no tot perdura i, de mica en mica, quan anem envellint ens n’adonem. No obstant això, podem buscar sempre el contacte humà (i d’això en saben prou els que parlen del capital social) i també cal tenir una pau interior (tan coneguda pel mindfulness o el ioga, o també la recerca d’una espiritualitat religiosa o laica).
En tot cas, el voluntariat o ser útil a algú està comprovat que allarga la vida saludable. Per això hi ha gent que es bolca en els néts, en la seva parella o en els amics de tota la vida. I també d’altres cerquen moments de voluntariat, com a cuidadors d’altres. Moltes vegades saber de la vida dels altres, que t’expliquin coses o que tu també tinguis algú a qui explicar els teus cicles, els teus moments és un tresor que cal cuidar.
L’activitat física també és important. El cor i el cervell necessiten els seus moments cada dia. És curiós, però en aquest aspecte els homes són més proactius que les dones. Cal vigilar les visites al metge. Són importants. Els metges ens coneixen i fan prou tallers repartits en diferents institucions per tenir-nos informats.
És interessant haver cercat la vocació pròpia de cadascú. Moltes vegades quan et jubiles, tens temps per a endinsar-te en aquell camp que sempre has volgut cultivar. És una forma de ser flexible i encuriosit. Això també ajuda molt. Així, hi ha persones grans que descobreixen la pintura o els treballs manuals, d’altres volen viatjar i d’altres, escriure. Però, sobretot, se sap que el que més es valora és estar més temps amb tots aquells que estimes.
Una ment ordenada té un lloc ordenat. La pel·lícula A propòsit de Smith tracta precisament de com està de perdut un jubilat. Cal no oblidar allò que la vida és curta o allò de com em recordaran. Són pensaments propis d’una última etapa de la vida.
A efectes pràctics, la jubilació té cinc etapes: la primera és la prejubilació, en la qual hi ha l’afebliment dels vincles laborals i personals professionals; la segona és la jubilació pròpiament dita (o bé trobes unes vacances perpètues davant teu, o bé et llances a la rutina, o bé et prens la vida amb molta calma); la tercera és el desencant, que és una fase de tristesa o d’incertesa; la quarta és la reorientació, que és quan comencem a fer de nou plans, i l’última és l’estabilitat.
Val a dir que l’aspecte econòmic és de primera importància i adequar-nos a les rendes que tenim disponibles ens marca també una pauta general.
The post Jubilación: la psicología de reinventarse per Kenneth Shultz appeared first on El bloc de Biblioteques de Barcelona.