Cualquier coincidencia merece ser siempre anotada. Luego podremos tirar la nota a la basura si tan sólo se trataba de eso, de una mera coincidencia. Agatha Christie
Richard Bach, escriptor i pilot nord-americà.
Richard Bach pilotava el seu biplà, l’any 1966 quan, sobrevolant l’estat de Wisconsin, van haver d’aterrar d’emergència en un petit aeròdrom. El problema per reparar l’avioneta era que d’aquest model, només s’havien fabricat vuit unitats i trobar alguna peça doncs, era missió impossible…
Las probabilidades de encontrar la pieza que nuestro biplano requería en un pueblo pequeño en el que, por casualidad, residía un señor que tenía esa pieza tan antigua; las probabilidades de que dicho hombre se encontrara en la escena cuando sucedió la avería; las probabilidades de que empujáramos el avión justo hasta el hangar contiguo al de ese individuo, a tan sólo escasos metros de la pieza que necesitábamos; todas esas probabilidades eran tan impensables que pedir el milagro de una coincidencia era una locura.
Però això és justament el que va passar. Coincidència?
Aquesta és justament l’eix central d’aquest llibre. Coincidències estranyes, curioses que per una ment ordenada i pragmàtica, l’única paraula que li ve al cap és “impossible”. Però és un fet, que la història està plena d’aquestes coincidències impossibles que diu Josep Guijarro, l’autor del llibre. Reporter de premsa, ràdio i televisió, també ha escrit molts llibres de diferents temàtiques (al bibarnabloc ja us vam recomanar la seva Guia fantàstica de Catalunya).
I és que si ens endinsem dins de la història, podem trobar coincidències i serendipitats més o menys significatives. A vegades venen per un pensament, per un fet al qual en un primer moment no donem importància, o a través d’un somni… Com el del president nord-americà Abraham Lincoln amb el somni premonitori de la seva pròpia mort (o això és el que va dir el seu amic Ward Hill Lamon quan el president li va explicar el somni tan estrany que havia tingut).
En l’àmbit de la ciència, molts dels descobriments científics, s’han revelat al món precisament per alguna d’aquestes “coincidències significatives”. Recordeu el cèlebre “Eureka” d’Arquímedes? Ni tampoc podem oblidar la famosa poma de Newton, culpable de la llei de la gravetat.
La mujer de este químico germano-suizo (referint-se a Christian F. Schöbein) le había prohibido hacer experimentos en casa, pero desoyendo sus órdenes aprovechó su ausencia, un día de 1846, para “hacerse” en la cocina un cóctel de ácidos sulfúrico y nítrico. El contenido del frasco se derramó sobre la mesa “accidentalmente” y, para recoger el ácido, el aturdido químico echó mano del delantal de algodón de su esposa. A continuación lo enjuagó y, suspirando por la tropelía, lo dejó secar sobre una estufa y…, entonces sucedió: el delantal ardió de súbito, como si se tratara de un material altamente inflamable. Schöbein había conseguido por “casualidad” dar con la nitrocelulosa o algodón de pólvora.
Potser hauríem de fer cas de les paraules de Leibniz “Lo que llamamos casualidad no es más que la ignorancia de las causas físicas”.
Potser aquesta explicació sigui la més racional. La ciència avança i els descobriments que hi ha per exemple, en el camp de la física quàntica, potser en el futur aconsegueixen donar una explicació a aquests fets que, en teoria, es produeixen a l’atzar.
Carl Gustav Jung (1875-1961)
En su teoría de la sincronicidad, Jung estaba convencido de que todos tenemos acceso a esa fuente común de ideas del mismo modo que las partículas subatómicas comparten su energía y su información. ¿Cómo se activan? Por vibración, por resonancia. Cuando estás unido emocionalmente a un objeto o piensas en una determinada persona que vibra en tu misma onda de frecuencia por ese entrelazamiento cuántico, se materializa en forma de llamada telefónica o inesperada aparición.
Però, i si com diu Guijarro al llibre, tot és un producte de la nostra imaginació? La ment ens enganya? Podem fer la prova i veure si podeu llegir la següent frase:
3573 M3N54J3 51RV3 P4R4 PR0B4R C0M0 NU357R45 M3N735 PU3D3 H4C3R C0545 1MPR3510NAN735
Si la realidad no coincide con la respuesta de nuestro cerebro, éste corrige su percepción anterior y plantea una nueva hipótesis que vuelve a confrontarse con la realidad, hasta que hipótesis y realidad son coherentes, aunque nada tenga que ver con la realidad objetiva.
En definitiva, si ens endinsem en trobar una resposta lògica al tema de les coincidències, ens trobem amb múltiples teories sobre el seu possible origen o la seva procedència. L’autor també parla que les coincidències vindrien a ser una mena de OOPART (acrònim de la paraula anglesa out of place artifact) que ens acompanya des de l’antiguitat. Curiosament la filosofia vèdica parla de “…dos son los síntomas de la iluminación. El primero es dejar de sentirnos preocupados. El segundo es hallar coincidencias significativas en nuestras vidas”. I tambe podríem obrir un debat sobre si Déu juga o no als daus…
Tampoc podem deixar de banda les casualitats que s’han donat al món de la literatura o del cinema. Per exemple, l’actor Anthony Hopkins és un clar exemple d’això, quan va signar el contracte de la pel·lícula “La chica de Petrovka”, basada en la novel·la de George Feifer. Segons el llibre:
Hopkins pensó que podía serle útil leer la novela en la que se había inspirado el guion y trató en vano de comprar un ejemplar. Después de recorrer todas las tiendas de Charing Cross Road se dio por vencido y, cansado, y desilusionado, se dirigió al metro de Leicester Square para regresar a casa. Al llegar a la estación, tomó un asiento “al azar” y en el banco encontró un ejemplar olvidado por algún pasajero del libro que buscaba. Se sobrecogió aún más al abrir sus páginas, pues descubrió que contenía anotaciones al margen del autor. Supo más tarde que un amigo de Feifer había extraviado el ejemplar que, precisamente, había encontrado Hopkins. !Qué carambola! Es como si el libro le estuviera buscando a él.
Fotograma de la pel·lícula “La Chica de Petrovka“
Però si hi ha una coincidència estranya, i una mica macabra, és la que fa referència al relat d’Edgar Allan Poe “La Narración de Arthur Gordon Pym” publicada el 1838. En ell, es narra la desafortunada aventura del jove grumet Richard Parker, supervivent d’un naufragi…, la casualitat s’ha d’anar a buscar a la vida real. Però millor no desvelar-ho: Trobareu la resposta al llibre!
Resumint, aquest llibre és molt divertit i amè de llegir. Realment, queden ganes de conèixer més d’aquestes coincidències significatives que són molt més habituals del que ens pensem. Afortunadament, ja tenim la segona part del llibre amb Más coincidencias imposibles publicat per l’editorial Luciérnaga. I ens quedem, amb el consell del senyor Guijarro que també finalitza el seu llibre:
…Es saludable conservar una actitud escéptica y pasar todas nuestras experiencias por el filtro de la razón, por muy extraordinarias que nos parezcan. Sólo así mantendremos los pies en el suelo…, pues si nuestro destino es transcendente, las coincidencias se encargarán de señalarte el camino.
Existe el destino, la fatalidad y el azar; lo imprevisible y, por otro lado, lo que ya está determinado. Entonces como hay azar y como hay destino, filosofemos. Séneca
The post Coincidències, casualitats, serendipitats i sincronicitats, de la mà de Josep Guijarro appeared first on El bloc de Biblioteques de Barcelona.